. xaaaaavii ;

Ara pares tu...
Sembla que no hagi passat el temps.
Què vols dir?
Mira'ns a tu i a mi, un estiu a la fresca, jugant com dues criatures, com aquells estius com quan érem canalla.
Sempre jugant fins les tantes, a llocs perillosos com aquest...
Perillós...Saps tens tota la raó del món. Ara el veiem perillós, quan érem nens un lloc prohibit era el que més ens tentava. Ara fins i tot ens podria fer por...
Por?
Sempre ens reiem d'en Màrius. Ell si que tenia por.
I la seva mama...
Potser encara n'hi fa de por.
De què t'estranya? Tu mateixa has dit que a tu també t'en fa de por. Podria riure'm de tu ara.
És diferent, jo no li havia tingut por fins ara, en canvi en Màrius n'ha tingut tota la vida. Com s'ha de sentir una persona amb una por constant al cos?
Com un covard!
No, com un malalt...
Què et passa, Vinyet?
No ho sé, potser a vegades hi ha coses que em fan pensar, que m'han fet por tota la vida i em sento com en Màrius. I tinc por de la por.
Doncs a mi no em fa por res.
Què fas?
Vine al buit. Sento l'aire entre els dits, tancant els ulls.
Animal que cauràs!
Fa calor, això refresca. Vine, acosta't.
No, no vull venir. Torna aquí Alexandre!
No vull que tinguis por, només et vull demostrar qu no és perillós.
Toca de peus a terra.
Sento que podria volar com un ocell.
Alexandre, si us plau. Ja n'hi ha prou!
Llançant-me al vuit.
Per què dius totes aquestes bestieses? A vegades ets com una criatura.
Ja ho deies tu Vinyet, sembla que no hagi passat el temps. Tranquil·la Vinyet, només era una broma. No tinc cap interès a morir en aquest paratge...
M'has espantat, imbècil.
Ha valgut la pena aquesta abraçada.
Ja no som uns nens i no podem tornar enrrera. Ens vam riure d'en Màrius. I ara tots us podríeu riure de mi. La diferència, ell no oblidarà mai com ens en reiem...